Fins al 1976, la selecció argentina no tenia escut. Aquest va arribar de la mà del periodista esportiu i dissenyador gràfic Norberto “Toto” Rud. Tot això va ser motivat per la televisió en blanc i negre. A la televisió en blanc i negre només es veien colors clars. Si jugaven dos equips amb samarretes de colors clars, era difícil distingir-los. S’havia de posar un escut a la samarreta per identificar els equips. “Toto” va notar que a Alemanya 74, la gran majoria de seleccions tenien escut per aquesta mateixa raó.
El 1976, li va proposar aquesta idea a la AFA i els va enviar cartes amb dissenys d’escuts, inclosos els pre-dissenyos de l’escut triat.
A finals de novembre de 1976, Alfredo Cantilo, president de l’Associació del Futbol Argentí, va acceptar la seva proposta i va afirmar que els jugadors començarien a utilitzar l’escut que ell havia proposat.
Pocs dies després, l’equip de Menotti en un partit amistós contra la Unió Soviètica (ara Rússia), estrenava el flamant distintiu.
A diferència d’altres que han canviat radicalment la seva fisonomia, l’escut de la selecció argentina és pràcticament igual al dissenyat el 1976. El disseny original era com el que té ara la nostra samarreta, però en el seu moment va ser brodat sense els llorers, donat que no hi havia la tecnologia per fer-ho.
El 2004, a l’escut de la selecció argentina se li van afegir dues estrelles, en referència als títols mundials de 1978 i 1986.
