L’origen
Marcel Bich va néixer el 1914 a Torí. La seva mare, Marie Brigitte d’Orlí, era una noble francesa, i el seu pare, Mario Bich, un enginyer futurista amb una afinitat per tot allò modern. Mario tenia un interès apassionat per les màquines, la tecnologia i la velocitat, i com a inventor incansable, va inculcar les seves inquietuds al seu únic fill.
Tot i que Marcel va estudiar a Madrid i París, no va completar els estudis universitaris de filosofia, ja que el seu esperit creatiu i innovador l’allunyava de la concentració acadèmica. Des de jove, a Marcel li encantava crear artefactes, fins i tot només perquè existissin a la seva ment. Als dinou anys, ja es guanyava la vida venent roba íntima a domicili. El 1934, va començar a treballar en una empresa darticles doficina, i cinc anys després es va convertir en el director de la companyia. Tot i això, el seu progrés es va veure interromput per un esdeveniment crucial: la Segona Guerra Mundial.
Després de la guerra, Marcel va reprendre el seu impuls. El seu primer pas va ser comprar una fàbrica darticles doficina a un amic en fallida. El seu gran somni era crear una bola metàl·lica, i aquest aparentment petit detall li va valer la fama. Inspirat en el disseny de Laszlo Biro, un hongarès refugiat a Argentina, Marcel va crear el primer bolígraf de punta rodona. Aquesta punta regulava el flux de tinta de manera que va posar fi als molestos esborralls.
A Argentina, el terme “birome” s’utilitza comunament per referir-se al bolígraf. La paraula birome és un regionalisme que s’ha arrelat en el llenguatge quotidià d’Argentina i alguns altres països d’Amèrica Llatina. La raó darrere aquest ús particular es relaciona amb l’origen del bolígraf.
La paraula birome prové del cognom de l’inventor hongarès László Bíró, que va desenvolupar el primer bolígraf funcional el 1938. Bíró va emigrar a l’Argentina durant la Segona Guerra Mundial, i el 1943, juntament amb el seu germà György Bíró, van patentar la seva invenció al país sud-americà. L’empresa argentina Eterpen S.A. va començar a fabricar aquests bolígrafs sota el nom de birome, derivant del cognom Bíró i rome, que fa referència a les plomes d’escriure.
Anys més tard, Marcel Bich va tenir una altra visió revolucionària en termes de consum: l’encenedor de gas no recarregable. Era còmode, econòmic i altament funcional.
Poc després li va seguir una altra important innovació: la maquineta d’afaitar un sol ús.
Marcel Bich va morir el 1994 a l’edat de 79 anys, després de tres matrimonis i onze fills. El seu notable èxit va ser la venda diària de quinze milions de bolígrafs a tot el món.
Anàlisi del logo i la seva evolució
La història del logotip de Bic es remunta als primers dies i ha evolucionat al llarg del temps. Inicialment, l’empresa operava amb un disseny de logotip simple que consistia en una inscripció del nom de la marca el 1950. El logo de BIC estava fet de tres lletres «BiC» dins d’un paral·lelogram vermell amb els angles arrodonits. Amb el temps, Bic va avançar cap a un enfocament més distintiu i reconeixible.
Aquesta evolució en el disseny del logotip reflecteix la capacitat de Bic per adaptar-se a les tendències del mercat i mantenir una identitat visual forta al llarg del temps.
La marca ha tingut cura de cada detall en la seva identitat visual, aconseguint reflectir plenament l’abast i els valors de l’empresa. Al centre del logo de Bic, destaca el nom de la companyia amb lletres grans i expressives, mentre que a la banda esquerra es presenta un símbol temàtic: un petit home que sosté una gran ploma a les mans. Aquest disseny original marca la diferència de Bic respecte altres fabricants similars. A més, lús de colors brillants transmet una actitud amigable i positiva.
Desenvolupat pel dissenyador gràfic Raymond Savignac, que va crear una imatge original d’un home estilitzat amb una bola negra en lloc de cap. Tenia un bolígraf a l’esquena. Aquest símbol és a prop del nom de la pròpia empresa. La inscripció estava emmarcada a una font d’autor no estàndard.
Et pot interessar
